ducat de York

Títol anglès concedit el 1385 a Edmund d’Anglaterra, fundador de la línia o dinastia reial anglesa dels York.

En morir, segurament el 1483, el seu rebesnet Ricard de York, cinquè duc, el títol revertí a la corona. Des dels Stuart esdevingué el títol del segon fill del rei d’Anglaterra, i fou portat fins el 1612 —que esdevingué príncep de Gal·les— pel futur rei Carles I; després ho fou des del 1643 fins al 1685 pel futur rei Jaume II, i des de poc després del 1725 pel net d’aquest, Enric Stuart. El portaren també Ernest August de Hannover (mort el 1728), germà del rei Jordi I, Eduard August d’Anglaterra (mort el 1767), germà de Jordi III, i el fill d’aquest, Frederic August d’Anglaterra (mort el 1827), que també fou duc d’Albany, comte d’Ulster i bisbe d’Osnabrück, el qual es destacà per la seva lluita contra els catòlics. Finalment fou portat pel futur rei Jordi V, fins el 1892, i el seu fill Albert, que el 1936 esdevingué rei Jordi VI.