La capital és Kunming . És una regió molt muntanyosa, sobretot a l’W. Els alts altiplans calcaris han estat profundament excavats per les valls del Iang-Tsé, el Mekong i el Salween. El clima és temperat, amb forta influència monsònica. La part occidental és coberta de bosc, encara poc explotat. La població és molt variada: 2/3 són formats pels han, i la resta per una gamma molt variada de minories ètniques. Província mitjanament poblada, la major part de la població viu al fons fèrtil de les valls, especialment al voltant de Kunming i Dali. La principal activitat és l’agricultura: les muntanyes, salvatges, són pràcticament inexplotades, però les valls són conreades intensament, i els conreus de te, arròs (doble collita anual) i canya de sucre s’estenen en terrasses als vessants. Regió en desenvolupament, és molt rica en reserves hidroelèctriques i mineres. Hi ha els jaciments d’estany més grans del país, a més de ferro, coure, plom i zinc i apreciables reserves de carbó i sal. L’explotació de molts d’aquests jaciments és difícil, per la manca de comunicacions. Hi ha indústria hidroelèctrica (Kaiyuan), que proporciona energia a la zona de Chongqing, metal·lúrgia de l’estany (Gejiu) i sucrera a Kaiyuan. La província de Yunnan fou una de les darreres a entrar en l’òrbita xinesa, i la seva sinització començà amb la dinastia ming. Regió de trobament de rutes diverses, hom hi troba vestigis de civilitzacions diferents, amb monuments arqueològics importants. Als s. VIII-XII hi florí l’estat de Nanzhao, els dirigents del qual sembla que eren bais. Hi penetrà el budisme (cal remarcar les coves amb relleus i escultures de Jianchuan, al NW de Dali), però posteriorment també l’islam. Al s. XIII la regió fou dominada pels mongols. A la fi de l’època ming (s. XVII), fou un centre de resistència als manxús, resistència que dugué a diverses rebel·lions, especialment la dels musulmans (1857-72), en relació amb la revolta dels Taiping.
Temple budista a prop del llac Dal, província de Yunnan
© Corel / Fototeca.cat