Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada (1942), i després figurà en els successius Salones de los Once. A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia. La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències: la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada. És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una certa arrel ingènua, que no impedeix, però, una elaboració pròpia dels nous factors culturals.