i Zagreb | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Zagreb

Nom alemany de la ciutat deAgram (de)
Ciutat
Croàcia
Nom alemany de la ciutat deAgram (de)
Ciutat i capital de Croàcia.
Població: 
686.568 h
[2011]

És situada a la riba esquerra del Sava, al peu dels últims estreps del Medvednica. Principal centre urbà i econòmic de l’estat, hi ha representades la major part de les indústries, entre les quals sobresurten la de fabricació de maquinària agrícola i la tèxtil, la química i la del paper, del calçat i del vidre, entre altres. És també un important nus de comunicacions en l’encreuament de les vies que uneixen l’Adriàtica amb l’Europa oriental i l’Europa occidental amb el Pròxim Orient. Té aeroport internacional. El nucli antic, situat sobre dos turons, és format pel Gric, o antic barri de la noblesa, i el Kaptol, l’antic barri eclesiàstic, on hi ha la catedral, gòtica, de Sant Esteve (s. XIII) i el palau arquebisbal. La ciutat presenta un aspecte modern, pel fet que fou reconstruïda després del terratrèmol del 1880. Inicià llavors l’expansió per la plana del riu, i fou urbanitzada la ciutat moderna seguint un pla geomètric. Centre d’ensenyament superior: Universitat de Zagreb, fundada el 1669. Centre cultural important, és seu de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts (1867). És seu també d’arquebisbat catòlic. Fundada al s. XI damunt un antic vicus romà, com a ciutat eclesiàstica i amb seu episcopal, al s. XII s’hi desenvolupà una ciutat lliure de comerciants i artesans, sovint en pugna amb l’element eclesiàstic. Nomenada ciutat reial lliure per Bela IV d’Hongria i de Croàcia (1242), i no atesa, al s. XVI, pels turcs, es convertí després en el centre polític i espiritual dels croats. Capital de la Croàcia-Eslavònia, província autònoma del regne d’Hongria (1867), el 1941 ho fou del regne de Croàcia, el 1945 de la República Federada de Croàcia, a Iugoslàvia, i des del 1991 de l’estat independent de Croàcia.

Col·laboració: 
TMT / SJV
Llegir més...