La seva narrativa, que esdevingué molt popular, és dedicada sobretot a descriure el paisatge i la vida del seu país. Cal destacar-ne les novel·les Albin Indergand (1901), Frau Sixta (1926), Mütter (‘Mares’, 1946) i Welt im Spiegel (‘Món al mirall’, 1951) i els reculls de narracions Helden des Alltags (‘Herois de cada dia’, 1906), Einsamkeit (‘Solitud’, 1910) i Ernte des Lebens (‘Herència de la vida’, 1950).