Estudià hidrologia i fou enginyer durant la Segona Guerra Mundial. A partir del 1955 es dedicà principalment a la literatura. El 1968 guanyà un premi de l’estat per Sol’onaja Pad (‘La República salina’). Altres novel·les importants són Tropy Altaja (‘Camins a l’Altai’, 1962), el conte Na Irtyse (‘A l’Irtys’, 1962), sobre la col·lectivització en un poble siberià i Juznoamerikanskij variant (‘La variant sud-americana’, 1973), sobre les relacions extramatrimonials d’una dona científica decebuda pel seu matrimoni.