Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona. Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña (que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu), probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país. Tornà a Madrid (1791-94), però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran (1794-95). El 1795 fou nomenat membre del Consell de Castella. Féu un viatge per Andalusia (1796-98), i tornà a Madrid./>Caigut en desgràcia (1799), fou obligat a residir a Pamplona. El 1807 es retirà al seu poble natal.