Format a Pesaro amb Mascagni, es destacà aviat com a operista amb Conchita (1911) i Francesca da Rimini (1914), més o menys vinculades al moviment verista i d’orquestració molt acurada (hom parla del simfonisme de Zandonai). S'apartà gradualment del verisme amb Giulietta e Romeo (1922), que conté idees cinematogràfiques, com la cavalcada de Romeo, i I cavalieri di Ekebù (1925). Deixà també música orquestral i coral, cançons i peces per a piano.