Anomenat “la locomotora humana” pels seus rècords a llarga distància, practicà una nova tècnica d’aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa. Medalla d’or en 10 000 m i d’argent en 5 000 a Londres (1948), aconseguí també tres medalles d’or a Hèlsinki (1952), en 5 000 m, 10 000 m i la marató. Superà la barrera dels 20 km en una hora (20,052 km), i el 1954 establí els seus darrers rècords (5 000 m i 10 000 m).