i Cesare Zavattini | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cesare Zavattini

cinematografia cin
Escriptor i guionista cinematogràfic italià.
Luzzara, Reggio de l'Emília, 1902 — Roma, 13 d’octubre de 1989

Artífex intel·lectual del neorealisme, els seus primers guions ( I bambini ci guardano i Quattro passi fra le nuvole , ambdues del 1942) marquen la línia que després seguí durant molt temps el cinema del seu país. Col·laborador habitual de Vittorio De Sica, fou autor de Sciuscià (1946), Ladri di biciclette (1948), Miracolo a Milano (1950), Umberto D (1952), Stazione Termini (1953), La ciociara (1960), etc. Amb A.Lattuada féu Il cappotto (1952), amb D.Damiani, Il rossetto (1960) i L’isola d’Arturo (1961), i amb L.Visconti, Bellissima (1951). El 1982 dirigí el seu primer film, La verità . A més de les seves tasques periodístiques, escriví alguns llibres, d’un to humorístic tendre i humà, entre els quals, Parliamo tanto di me (1931), I poveri sono matti (1937) i Totò, il buono (1943). També conreà el teatre, i exposà pintures a Londres, Nova York i Milà.

Llegir més...