Dintre d’un marge d’intensitat del camp magnètic que no excedeixi uns quants milers de gauss, la separació de les línies desdoblades és proporcional a la intensitat del camp magnètic aplicat. Descobert per Zeeman el 1896, significà, en el cas de l’hidrogen, una confirmació de la teoria clàssica de l’àtom de Bohr. Quan la separació de les ratlles és deguda només al desdoblament dels nivells d’energia que intervenen en l’emissió de les línies espectrals, hom parla de l'efecte Zeeman normal, i el fenomen pot ésser explicat per la teoria clàssica. En el cas general, anomenat efecte Zeeman anòmal, cal aplicar la mecànica quàntica i la noció de spin de l’electró.
m
Física