Contribuí a la valoració de l’art de les civilitzacions no occidentals i dels períodes arcaics i a la seva assimilació pels corrents avantguardistes de la primera meitat de segle. Fou el fundador dels Cahiers d’Art (1926-60), publicació impulsora de l’avantguardisme que l’any 1937 edità una monografia dedicada a l’art català. Autor d’estudis sobre l’art antic dels pobles mediterranis i de Mesopotàmia, excel·lí en monografies sobre artistes contemporanis, entre els quals sobresurten les de Picasso, del qual és el catalogador més exhaustiu, Matisse, Braque i Léger.