i Julius Zeyer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Julius Zeyer

literatura lit
Escriptor txec.
Praga, 1841 — Praga, 1901

De pare alsacià i mare jueva de llengua alemanya, viatjà per Europa, Tunísia i Turquia. Després d’haver tornat d’aquest viatge, estudià llengües i literatures modernes a la Universitat de Praga. D’esperit turmentat, la seva obra, d’un gust refinat i decadent, és un clar exponent del cosmopolitisme i decadentisme del final del s XIX. Les seves novel·les principals són Román o věrném přátelství Amise a Amila (‘Novel·la de la fidel amistat d’Amis i Amil’, 1880) i Jan Maria Plojhar (1888), amb trets autobiogràfics, considerada la seva obra mestra, on s’exposa d’una manera original la problemàtica del temperament artístic. És també autor de poemes èpics d’inspiració neoromàntica i de diverses obres teatrals.

Llegir més...