Bé que format dins l’historicisme dels falsos estils regionalistes —obtingué el títol el 1913—, els seus nombrosos viatges el posaren en contacte amb l’arquitectura d’avantguarda europea. Si en el Palacio de la Música (1926), a Madrid, i en l’edifici de Correus (1927), a Bilbao, superat l’eclecticisme de les primeres obres, mostra una estructuració de tipus art-déco, en els habitatges del Parque Metropolitano madrileny (1929) s’apropa al vocabulari racionalista, i es torna a mostrar classicista a la casa de la Plaza de la Independencia (1931), també a Madrid. El 1932 realitzà, al barri d’Argüelles, l’anomenada Casa de las Flores, on combina els materials tradicionals de l’arquitectura espanyola amb les noves normes europees, edifici que tingué un gran renom. Quan esclatà la Guerra Civil de 1936-39 treballava en els nous ministeris.