La capital és Zug (21 900 h [1994]). Situat a la dreta del Reuss, s’estén als voltants del llac homònim, a la zona de contacte entre els Prealps i el Mittelland, format per petites conques separades per relleus molàssics. La proximitat de Zuric fa que sigui un dels cantons més poblats (378 h/km2 [est 1994]), i, juntament a una rica agricultura, amb conreus de fruiters, farratge i cereals, s’hi desenvolupa una important indústria (tèxtil, metal·lúrgica diferenciada i d’aparells elèctrics). Esmentat per primera vegada el 858, el 1273 fou comprat per Rodolf d’Habsburg, i el 1352 entrà a la Confederació. Durant les repetides guerres de religió lluità a la banda dels cantons catòlics. Ocupat pels francesos (1798), fou agregat, juntament amb Uri, Schwyz i Unterwalden, al nou cantó de la República Helvètica, Waldstätten. El 1803, a través de l’Acta de Mediació napoleònica, esdevingué novament cantó independent. El 1845 s’uní al Sonderbund, i després de la capitulació d’aquest adoptà una nova constitució (1848). El 1971 hom donà el dret a vot a les dones.