i Lluís de Zulueta i Escolano | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lluís de Zulueta i Escolano

Educació    Història    Literatura    Política
Lluís de Zulueta i Escolano
© Fototeca.cat
ciències polítiques polít, pedagogia pedag, literatura lit i història hist
Polític, pedagog i escriptor, germà d’Antoni de Zulueta i Escolano.
Barcelona, 1878 — Nova York, 1964

Doctor en filosofia i lletres (1910). Amplià estudis a París i a Berlín (1903 i 1905). Fou regidor de Barcelona (1905), i diverses vegades (1910, 1911 i 1913) diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol. El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez. El 1912 traslladà la seva residència a Madrid. S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic (on fou professor universitari el 1927). Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari pedagògic. Tornà a Espanya amb la Segona República, durant la qual, com a republicà independent, fou ministre d’estat del govern d’Azaña (desembre del 1931 - juny del 1933). També exercí com a professor de pedagogia a I'Escola de magisteri i a la Universitat de Madrid. Posteriorment, fou nomenat ambaixador a Berlín (1933-34) i al Vaticà (1936). S'exilià a América, on anà en primer lloc a Colòmbia. El 1937 treballà com a catedrràtic a la Universitat de Bogotà, i més tard s’instal·là definitivament a Nova York. Publicà treballs sobre qüestions pedagògiques: La edad heroica , El ideal de la educación , La oración del incrédulo , La nueva edad heroica (1942) i El rapto de Amèrica (1952). També fou col·laborador a Pèl i Ploma (1889-1903), Forma (1904-07), La Publicidad , El Liberal i El Sol .

Llegir més...