Format a la Universitat de Berlín i doctorat a Halle (1821), inicià (1818) el moviment Wissenschaft des Judentums (‘Ciència del judaisme’), i és autor de nombroses obres sobre el judaisme, literatura i cultura jueves i crítica bíblica, entre les quals es destaquen Die gottesdienstlichen Vorträge der Juden (‘Els sermons litúrgics dels jueus’, 1832) i Literaturgeschichte der synagogalen Poesie (‘Història literària de la poesia sinagogal’, 1865).