i Zuric | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Zuric

Nom alemany deZürich (de)
Nom alemany deZürich (de)
Cantó del N de Suïssa.
Població: 
1.168.567 h
[est 1995]
Extensió: 
1.729 km2

La capital és Zuric. Comprèn una part del Mittelland nord-oriental, i s’estén des del llac del seu nom, la major part del qual inclou, fins a la frontera alemanya. Presenta un relleu aturonat, per on corren paral·leles les valls dels afluents del Rin i de l’Aar. Amb 672 h/km2, és l’àrea més poblada de Suïssa després de Ginebra, bé que el 63% de la població es concentra a l’aglomeració de la capital, Zuric. La població és de llengua alemanya, la majoria de confessió protestant. Un 20% de la població és immigrada. Té riquesa agrícola (fruiters, vinya, hortalisses i farratge), combinada amb la ramaderia, que ocupa només un 3% de la població activa. La posició central de Zuric en el trànsit europeu ha afavorit un notable desenvolupament industrial (31,6% dels actius), que té en la maquinària, el tèxtil, la mecànica de precisió i l’alimentació les branques principals. Actualment, però, els serveis, centrats en la banca, les assegurances i les immobiliàries, són el sector més rellevant (65% dels actius). Zuric aporta més del 20% de la renda nacional suïssa, cosa que el converteix en el quart cantó amb una renda per habitant més alta (1992), i concentra, amb diferència, la major part de les societats del país. Durant els s. XIV i XV la ciutat de Zuric configurà, per conquesta o compra, les actuals fronteres del cantó. Fins el 1798 (inici de la República Helvètica, imposada per França), l’administració cantonal fou sotmesa a la burgesia dominant de Zuric. Sota la constitució del 1814 (després de la desfeta de Napoleó), malgrat la seva aparença democràtica, el predomini de la ciutat de Zuric es mantingué sobre la resta del cantó. Després de la revolució de juliol (1830), una nova constitució cantonal (Ustertag, 1830) establí la igualtat entre la ciutat i el cantó i una democràcia representativa. Aquesta fou ampliada el 1869 en una democràcia directa (iniciativa popular, referèndum facultatiu), vigent fins avui. El 1970 hom atorgà el dret de vot a les dones.

Col·laboració: 
TMT / JGCo
Llegir més...