Stefan Zweig

(Viena, 28 de novembre de 1881 — Petrópolis, Rio de Janeiro, 22 de febrer de 1942)

Escriptor austríac d’origen jueu.

Amic de Verhaeren i de R.Rolland, emigrà a Anglaterra (1930) i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller. La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena. Es revelà com un mestre incontestable de l’art novel·lístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans. En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu. De la seva obra, abundosa, cal destacar Drei Meister: Balzac, Dickens, Dostojevski (‘Tres mestres: Balzac, Dickens, Dostojevskij’, 1920), Der Kampf mit dem Dämon: Hölderlin, Kleist, Nietzsche (‘La lluita contra el dimoni: Hölderlin, Kleist, Nietzsche’, 1925), Sternstunden der Menschheit (‘Hores estel·lars de la humanitat’, 1928) i Maria Stuart (1935). Conreà també la poesia, la narració, per exemple Amok (1921), la traducció al català de la qual, obra d’E.Martínez i Ferrando, fou publicada el 1929 junt a Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau (1927, ‘Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona’), i el teatre: Jeremias (1918), poema dramàtic de caràcter antibel·licista, entre altres peces. Traduí Verlaine, Baudelaire i Verhaeren, i deixà també la seva autografia: Die Welt von Gestern (‘El món d’ahir’, 1944).