i Huldrych Zwingli | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Huldrych Zwingli

història hist
Reformador suís.
Wildhaus, Toggenburg, 1 de gener de 1484 — Kappel, 11 d’octubre de 1531

Estudià a Berna (1497), a Viena (1498) i a Basilea (1502), en contacte amb els humanistes; fou mestre en arts (1506). Sacerdot (1506), fou rector a Glaris (1506-16) i a Einsiedeln (1516-18) i canonge de la catedral de Zuric (1521-22). Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències (1518). Influït pel pensament de Luter, inicià (1520) la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric (1522); s’oposà després al dejuni quaresmal i reclamà la lliure predicació de l’evangeli i l’abolició del celibat; finalment, proclamà la independència de l’església suïssa enfront de Roma. Presentà a la sala del consell municipal de Zuric (1523) seixanta-set conclusions sobre el principi fonamental de la ''sola Scriptura' com a norma de fe i un pla complet de reforma de la ciutat, que fou adoptat. Poc després publicà una Breu instrucció cristiana per a eliminar les reticències davant la Reforma, explicà la doctrina eucarística, negant tot caire sacrificial a la missa, i el 1525 implantà la Cena (eucaristia), prevista només per a quatre festivitats a l’any (Pasqua, Pentecosta, dedicació de l’església i Nadal). El 1524 s’enfrontaren per primera vegada, a la dieta de Lucerna, els cantons catòlics a Zuric, i fou prohibida la predicació de la Reforma. El 1525 publicà De vera et falsa religione commentarium i fundà l’Institut Teològic (d’on sortí la Bíblia de Zuric). Cada vegada més la comunitat eclesial restava subsumida en la comunitat civil. L’oposició dels cantons catòlics es féu sentir aviat: el 1526 proclamaren l’excomunió de Zwingli i es disposaren a l’enfrontament armat, que fou evitat per la pau de Kappel (1529). D’altra banda, el col·loqui de Marburg amb Luter (1529) no arribà tampoc a cap acord, a causa del radicalisme zwinglià en la doctrina eucarística, tancada a qualsevol forma de presència real. Amb motiu de la Dieta d'Augsburg (1530), redactà la Fidei ratio, que envià a Carles V, i poc després l'Expositio fidei (1531), dirigida a Francesc I de França. L’acord antiimperial signat per Zuric amb Felip de Hessen (1530) i l’avanç de la Reforma desencadenaren la guerra entre els cantons suïssos; Zwingli, ferit en la batalla de Kappel, morí a mans dels catòlics perquè refusà de confessar-se i d’invocar la Mare de Déu; el seu cos fou esquarterat i cremat per traïdor i heretge. Calgué la presència a Suïssa de Joan Calví per a la implantació de la seva reforma fora de l’àmbit de Zuric. Les obres de Zwingli omplen disset volums del Corpus reformatorum.

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...