a

f

Escriptura i paleografia

Nom de la primera lletra de l’alfabet català, a, A.

La A majúscula llatina prové de l’alfabet grec, probablement a través de l’etrusc. La A grega deriva, com a signe gràfic, de la primera lletra de l’alfabet fenici'lp (que significa ‘cap de brau’), equivalent a l'àlef hebreu. La A llatina ha sofert evolucions importants escriptura. L’estructura fonamental consisteix en tres traços: el primer, baixant a l’esquerra, prim; el segon, baixant a la dreta, gruixut; el tercer, horitzontal i prim, al centre. La manca del traç horitzontal en l’escriptura capital romana (que, en canvi, s’ha conservat a través de les inscripcions monumentals) i que reduí la A als dos primers traços, fou per causa d’una primera cursivització de l’escriptura esdevinguda al segle I aC. El petit element estètic amb què fou reforçat aleshores el primer pal d’aquesta A n'esdevingué un element essencial. Això provocà, en un nou procés cursiu sorgit a l’Àfrica llatina a partir del segle II, la unió en forma arrodonida dels dos elements esmentats. Llur fixació cal·ligràfica donà la a minúscula en doble forma: l’anomenada semiuncial (semicercle ultrapassat tancat per un pal vertical més o menys còncau) i l’anomenada uncial rodona (semicercle més o menys tancat per un pal que sobresurt, convex i inclinat, cap a l’esquerra). D’aquesta darrera en surt la a minúscula carolina, que al segle XIII evolucionà vers les formes anguloses de la gòtica librària. Els humanistes italians del segle XV imitaren la carolina, que passà, vers el 1470, als primers incunables de tipus romà i és la forma actual d’impremta. El tipus semiuncial, en canvi, sota nous influxos més o menys cursius, donà les diverses varietats dites nacionals o regionals, les més característiques de les quals són la a insular, les merovíngies (sovint com dues cc juxtaposades), la beneventana (semblant a la α grega), la curial romana (com una ϖgrega), la visigòtica (com dues cc unides per sota i obertes per dalt). També n'ha derivat la cursiva o itàlica impresa i les modernes escriptures corrents a mà, àdhuc la gòtica cursiva alemanya moderna.