El seu origen sembla ésser religiós; els noms sagrats (nomina sacra), per respecte, eren escrits simbòlicament, emmarcats o contrets. Posteriorment foren introduïdes altres abreviatures per economitzar espai. Per tal d’aconseguir velocitat hom ideà el sistema taquigràfic anomenat de notes tironianes, que a l’edat mitjana fou aprofitat per a representar diverses paraules freqüents; paral·lelament foren introduïdes les notae iuris. Aquests sistemes eren combinats amb el d'abreviatures per suspensió en les quals són donades només les primeres lletres (aC: abans de Crist; etc.: etcètera; col·l: col·lecció) i abreviatures per contracció, en les quals són donades la primera i la darrera lletra, si és molt breu, o les principals consonants, si el mot és llarg (st: sant; sra: senyora; excm: excel·lentíssim). L’abreviatura era indicada per una ratlla generalment plana, per una ratlla i un punt, en l’escriptura visigòtica, per dues ratlles, etc; de vegades anava unida a la lletra final. Els impressors d’incunables i els del segle XVI imitaren les abreviatures dels manuscrits, però la facilitat del nou sistema de multiplicar llibres i la claredat exigida pels lectors feu que al segle XVII desapareguessin pràcticament dels texts literaris.
f
Escriptura i paleografia