i acantocèfals | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

acantocèfals

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
Secció longitudinal esquemàtica d’un acantocèfal mascle
© fototeca.cat
zoologia zool
Embrancament d’animals acelomats tripboblàstics, vermiformes, de simetria bilateral, sense tub digestiu ni aparells circulatori ni respiratori, endoparàsits d’hostes aquàtics o terrestres.

Descripció

En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm. Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes. Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals. Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles. La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat (artròpodes), on completa el seu desenvolupament. Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats (peixos, ocells, mamífers).

Acantocèfals més importants

Acantocèfals més importants
Endoparàsits en hostes terrestres (arquiacantocèfals)
Gigantorinc (Giganthorhynchus sp)
Mecracanthorhynchus
Endoparàsits en hostes aquàtics (paleocantocèfals)
Pophorhynchus
Acanthocephalus
Neoechinorrhynchus
Pallisentis

Llegir més...