aclimatació a l’altura

f
Biologia

Conjunt de reaccions fisiològiques que permeten a un organisme d’adaptar-se a un medi situat a més altitud de la que està acostumat a viure.

Al primer moment es dóna una reacció funcional (augment del volum sanguini expel·lit per minut, de la concentració de sang a les vísceres i disminució de la tasa d’oxigen de la sang arterial a causa de la baixa pressió atmosfèrica). A aquesta etapa en segueix una altra, anomenada racció estructural , caracteritzada per un augment dels eritròcits (poliglobulinèmia) i consegüentment del volum sanguini, la qual cosa incrementa la capacitat de transport d’oxigen a la sang. Així, el volum de sang expel·lit per minut es normalitza tot i mantenir-se la poliglobulinèmia. L’home necessita unes 6 setmanes per a aclimatar-se a altures de 6 000 m, de 3 a 4 setmanes per a altituds de 3 000 a 4 000 m, i només uns quants dies per a altures d’uns 2 000 m. Els efectes de l’aclimatació es mantenen durant mesos un cop s’ha retornat a la residència habitual.