resines acríliques

f
pl
Química

Propietats físiques dels esters acrílics

Resines bàsicament formades pels polímers i copolímers dels èsters dels àcids acrílic i metacrílic, bé que els polímers i copolímers d’aquests àcids, juntament amb els de l’acrilamida i les seves amides substituïdes, presenten també certes propietats de caràcter de resina acrílica.

Els monòmers dels èsters acrílic ( acrilat) i metacrílic ( metacrilat), malgrat ésser productes intermediaris, són destinats a la conversió de polímers i copolímers, que és llur reacció i aplicació més important. La gran varietat d’alcohols que poden intervenir en el grup èster i la facilitat de copolimerització dels èsters acrílics amb ells mateixos o amb monòmers de tipus vinílic, ofereixen un assortiment de productes molt nombrós, variat i complex. Aquests productes exhibeixen unes característiques de transparència, resistència química a la llum i a la intempèrie similars en tots ells. Són produïts en processos normals de fabricació i són disponibles en forma sòlida, en solució o en emulsió, cosa que facilita llur ús de manera adequada. Els èsters acrílics són obtinguts per polimerització per addició d’estructura capicua; el polímer resultant és de cadena dorsal hidrocarbonada saturada de fórmules:

La polimerització és feta per radicals lliures, sigui en medi homogeni (en massa o en solució), sigui en medi heterogeni (per emulsió o per suspensió). La mútua copolimerització dels èsters acrílics transcorre amb facilitat, la qual pot ésser estesa a la copolimerització entre els èsters acrílics i la majoria de tipus de monòmers vinílics. Les propietats dels polímers dels èsters acrílics depenen molt directament de l’alcohol de l’èster. Si en la fórmula general dels poliacrilats R és metil, el polímer és dur i rígid i gairebé sense mordent; si R és etil o butil, el polímer és considerablement més tou i té propietats d’elastòmer; quan R és tetradecil, els polímers són molt tous i enganxosos. Semblantment, si en la fórmula general dels polimetacrilats R és metil, el polímer és un plàstic dur, rígid, transparent, mecanitzable, de punt de reblaniment de 113°C; si R és butil, aquest punt baixa 12°C: el polímer és tou i mal·leable; quan R és superior a 12 carbonis, els polímers són tous i enganxosos. La solubilitat en els olis i en els hidrocarburs aromàtics i clorats, en els èsters o en les cetones augmenta quan s’incrementa la llargada de la cadena lateral de l’èster, tant en el poliacrilat com en el polimetacrilat.

Resines acríliques

©

En ambdues sèries l’èster de butil és el de major solubilitat. Les propietats físiques i químiques d’aquests productes són influïdes pels pesos moleculars del polímer. Així, la temperatura de transició vítria i les propietats associades —punt de fragilitat, temperatura de reblaniment i duresa— s’incrementen en funció de l’augment del pes molecular i esdevenen pràcticament constants per valors de pesos moleculars superiors a 10 000. En augmentar el pes molecular minva la solubilitat i creix la rigidesa. L’establiment d’enllaços encreuats en el polímer afecta substancialment també la solubilitat, la duresa i els valors de resistència química. Les resines termoestables constitueixen un altre grup de copolímers destinats a recobriments d’estufa. Aquestes resines són solucions de copolímers que tenen grups funcionals reactius i poden ésser autoreticulables o reticulables amb un tractament posterior amb una altra resina polifuncional per a augmentar la duresa de la pel·lícula. Són classificats d’acord amb la funció reactiva del copolímer en funcionalitat d’amida, d’àcid, d’alcohol, etc. Llurs usos més importants són: plàstics emmotllats, extruïts o laminats de propietats tèrmiques i elèctriques bones i de propietats òptiques rellevants a causa de llur transparència i netedat de color. En solució o dispersió són aplicades en acabats de cuir, com a capa de fons per a acabats amb nitrocel·lulosa o com a lligant dels pigments en els acabats amb pastels. En la indústria tèxtil, com a estabilitzants de la llana i com a lligants de napes de diferents fibres, per a donar cos als acabats de fibres sintètiques, com a lligant de pigments en estampats i en teixits impermeables. En la indústria de pintures, per a preparar pintures d’interiors i d’exteriors i fluorescents. En la indústria del paper, com a lligant de pigments i fibres i per a donar un acabat fi, brillant i consistent. També són usades com a espesseïdors i en adhesius.