Líquid volàtil, tòxic, molt inflamable, que bull a 77,4°C, miscible amb tots els dissolvents orgànics usuals, una mica soluble en aigua.
Es polimeritza en presència de peròxids, i comença per donar un dímer de fórmula NCCH 2
CH 2
C(=CH 2
)CN. És obtingut per diversos procediments, el principal dels quals fou, durant molts anys, l’addició d’àcid cianhídric sobre l’acetilè:
La reacció té lloc en fase líquida aquosa, a 80-90°C, en presència de clorur de coure (I) solubilitzat amb clorur amònic. Els procediments més moderns utilitzen com a primeres matèries propilè i amoníac. La reacció pot ésser feta fent reaccionar a 380° (amb MoO 3
com a catalitzador) l’amoníac sobre l’acroleïna obtinguda oxidant el propilè, o bé, més directament, operant en llit fluïdificat amb fosfomolibdat de bismut com a catalitzador:
o bé, també, fent reaccionar sobre catalitzador a base de plata el propilè amb òxid nítric procedent de l’oxidació de l’amoníac:
Dos altres procediments menys importants són la deshidratació catalítica del 2-cianoetanol i la de l’1-cianoetanol (lactonitril). Les aplicacions més importants de l’acrilonitril són la fabricació de fibres acríliques i modacríliques; la fabricació de resines ABS i d’acrilonitril-estirè; la fabricació de cautxú nitril i la cianoetilació dels teixits de cotó. Altres aplicacions són la fumigació del blat i la síntesi orgànica.