actínia

f
Zoologia

El tipus d’actínia anomenat també anemone comensal viu sobre la conquilla ocupada per un bernat ermità, amb el qual constitueix una simbiosi

© Corel Professional Photos

Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia .

Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides. A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files. A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèl·lules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses. Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que primer neda lliurement i més tard es fixa al substrat. El tegument presenta coloracions vives, vermelloses en general. Es troben a totes les mars, a les zones litorals on arriba la llum. Viuen soles o en associacions, o en simbiosi amb crancs, com l’anemone comensal, que viu fixa a les closques de gasteròpodes habitades per un bernat ermità.