Glenn Theodore Seaborg postulà una estreta correspondència entre lantànids i actínids, i admeté que cada actínid era l’homòleg del lantànid corresponent. Aquesta idea, encara que no sempre rigorosament vàlida, ha estat molt útil per a la identificació i estudi dels elements transplutònics. L’homogeneïtat de propietats dels actínids prové, com en els lantànids, de la configuració electrònica. Tots ells tenen dos electrons 7s, però el nivell més extern cessa d’omplir-se i a partir del protactini els electrons addicionals passen a omplir el nivell intern 5f. Segons les regles de nomenclatura inorgànica de la IUPAC, el nom d’actínid hauria d’ésser reservat als elements en els quals aquest nivell no ha acabat d’ésser omplert i, en contradicció amb l’ús corrent, no podria ésser aplicat ni a l’actini ni al tori.
m
Química