Els precedents de la doctrina es troben ja en Teodot a Roma cap al 190 i en els monarquians. Pau de Samòsata (s III) afirmà que el Verb només influïa damunt Jesucrist, dins el qual habitava com en un temple. Arri (s IV) inclogué dins l’adopció el mateix Verb. Segons Marcel d’Ancira (~300-~374) el Verb serà veritable fill de Déu a la fi dels temps. Idees semblants es retroben en Teodor de Mopsuèstia, Nestori i l’escola d’Antioquia. L’adopcionisme aparegué a la península Ibèrica per obra d'Elipand de Toledo, al s VIII, que polemitzà amb el Beat de Liébana. El bisbe Fèlix d’Urgell s’hi adherí i el defensà amb tant d’ardor, que a l’imperi franc l’adopcionisme s’anomenà heretgia feliciana. Tingué en contra seu l’anglès Alcuí i el got Benet d’Aniana. Els concilis de Ratisbona (792), de Frankfurt (794), de Roma (798) i d’Aquisgrà (798-800), convocats per Carlemany i Lleó III, condemnaren l’adopcionisme. Bé que la secta desaparegué, alguns aspectes de la doctrina foren professats encara per Abelard (s XII) i per Gilbert de la Porrée. Alguns teòlegs intentaren més tard una interpretació ortodoxa de l’adopcionisme.
m
Cristianisme