Deriva d’una llarga cadena glicoproteica prohormonal que s’obre per a originar l’ACTH i la betalipoproteïna. Substància pulverulenta blanca soluble en aigua i en alcohol o en acetona al 60-70%, estable a la calor, especialment en solució àcida. És un polipèptid, de pes molecular de l’ordre de 4 500, constituït per una cadena única de 39 aminoàcids, de seqüència totalment coneguda, que ha estat obtinguda per síntesi. La seva activitat biològica no queda destruïda per hidròlisi parcial amb pepsina, i és localitzada en la seqüència compresa entre el primer i el vint-i-quatrè aminoàcid. Segons les espècies animals, hom observa diferències de composició a partir del vint-i-cinquè aminoàcid. La secreció d’ACTH, com la d’altres hormones adenohipofisàries, es realitza de manera intermitent, sota el control de tres mecanismes: hi ha una secreció diürna basal, una inhibició per mecanismes de feed-back segons els nivells plasmàtics de cortisol, i finalment es produeix una descàrrega ràpida com a resposta a l’estrès. La seva acció fisiològica principal és l’estimulació del còrtex suprarenal, és a dir, de la biogènesi dels corticoesteroides. Té, a més, una acció mobilitzadora dels àcids grassos del teixit adipós i estimulant de l’expansió dels melanòfors. És utilitzada en la recerca bioquímica i en medicina amb les mateixes indicacions que la cortisona (llevat del cas de la malaltia d’Addison). Anomenada també corticotropina.
f
Bioquímica