i advaita | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

advaita

sànscrit*
substantiu masculím
Religions orientals
hinduisme hind
Mot (‘no dualisme’) que designa una doctrina que sosté que només el Principi últim (Brahmā) és integral, complet i ‘‘no escindit’’, que només ell existeix realment, mentre que tots els altres fenòmens són il·lusoris o efímers.

L' advaita s’oposa fonamentalment al dualisme ( dvaita ) per tal com nega l’existència de l’ànima universal ( Paramātman ), de la qual participa la individual, com a distinta de Brahmā. Aquest monisme radical, definit principalment per Śankara, ha sofert diverses qualificacions i atenuacions en l’ensenyament de Rāmānuja, Madhva, Nimbārka, Vallabha i Chaitanya.

Llegir més...