aerologia

f
Meteorologia

Part de la meteorologia que estudia l’atmosfera lliure (per damunt dels 3.000 m), especialment, però no exclusivament, la seva estructura vertical.

Les observacions eren fetes inicialment mitjançant mètodes indirectes: anomalies de la propagació del so, càlculs per triangulació.

Actualment hom practica observacions directes: balons sonda, coets equipats amb meteorògrafs, radiosondes, satèl·lits meteorològics. Bo i que els grans moviments atmosfèrics semblen tenir l’origen a les capes altes, l’aerologia esdevé la base de la previsió meteorològica, àdhuc de la navegació aèria.

El mot fou encunyat per Wladimir Köppen el 1906 (Aerologie).