i aeronau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

aeronau

nau aèria
substantiu femeníf
Transports
nau aèria
Airbus A330-200

aeronàutica aeron
Vehicle que permet la navegació aèria.

L’evolució de la tècnica ha determinat la importància assolida per cada un dels diferents tipus d’aeronaus. Superada l’etapa en què tota aeronau tenia un caire esportiu o experimental, la seva acceptació vingué condicionada pel rendiment econòmic. Aquest rendiment és mesurat segons dos patrons diferents, el civil i el militar. Ambdós demanen eficiència i economia d’operació, però, atesa llur natura fonamentalment diferent, els resultats han d’ésser valorats segons criteris distints: en el camp civil, les principals característiques que hom demana a una aeronau són: seguretat, velocitat, confort i baix cost d’operació; en el camp militar, són considerats essencials, a més, la maniobrabilitat, l’autonomia i el sostre de vol, per a evitar o superar els mitjans que l’enemic empra a fi d’interceptar l’aeronau. En el camp dels aeròstats, hi ha un ús significatiu dels globus d’aire calent per a diverses activitats esportives i de lleure, aprofitant els avenços tecnològics en materials i sistemes generadors d’aire calent. Entre els aerodines, els avions es mantenen com a vehicle de transport preferit en els recorreguts llargs, mentre que en el terreny militar la tecnologia s’orienta cap als avions invisibles per radar . Així, els aeròstats han perdut gairebé tota la importància que tingueren, i actualment són molt reduïdes llurs aplicacions. Quant als aerodines, solament tenen importància pràctica els avions i els helicòpters. A partir del Conveni d’Aviació Civil de Chicago del 1944, hom distingeix entre aeronaus de l’estat o públiques (les militars i les destinades exclusivament a serveis estatals, com policia, duanes i correus) i aeronaus privades o civils (regulades pel dret aeri). Cal distingir també entre aeronaus militars i civils. Jurídicament són considerades un bé moble registrable, per tal com reuneixen les condicions de possibilitat de domini i d’aportació d’una utilitat, i normalment les legislacions n'exigeixen el registre o matrícula i una publicitat especial per als actes de transmissió, i com a tal poden ésser objecte d’hipoteca. L’extraordinària mobilitat de les aeronaus ha plantejat el problema de la nacionalitat, i han estat proposades diverses solucions: la del país de construcció, la de residència de l’aeronau o la del propietari, etc. Actualment és acceptada generalment la nacionalitat de l’estat on ha estat matriculada, d’acord amb la legislació particular corresponent.

Col·laboració: 
CMe / JAR
Llegir més...