Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides; els fums, d’aerosols amb partícules sòlides. Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable col·loide (núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc). Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió (gasos o vapors), per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides.
Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen les altres solucions col·loidals. Primerament, en un mateix aerosol poden haver-hi partícules amb càrregues elèctriques de signe diferent i àdhuc sense càrrega. Segonament, el recorregut lliure mitjà de les partícules pot ésser molt gran perquè la viscositat del medi de dispersió és molt feble. Una tercera propietat és el fenomen de la fotoforesi que manifesten les partícules: en determinats casos es mouen cap a la llum, en d’altres se n'allunyen. Finalment, les partícules són repel·lides per les superfícies calentes o tendeixen a dipositar-se sobre les fredes. Independentment de llurs aplicacions militars (cortines de fum), els aerosols són utilitzats correntment per a aplicar insecticides, medicaments, cosmètics, etc., i sobretot tenen un paper molt important en el fenomen de la contaminació atmosfèrica.
El coneixement de llurs propietats és essencial per a la depuració dels fums; des del punt de vista de la seguretat industrial, és indispensable de tenir en compte que els aerosols formats per aire i per partícules combustibles (o fàcilment oxidables, com certes pólvores metàl·liques) tenen propietats explosives, exactament igual com les mescles d’aire i de gasos o vapor combustibles. Les temperatures d’inflamació i els límits d’explosivitat depenen de la natura, les dimensions i la concentració de les partícules, i de la humitat de l’aire.