Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents (grups sanguinis, AB0, Rh), i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització. Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada (falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0); l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre i que es troba al plasma de molts malalts de pneumònia atípica; les anomenades crioaglutinines o aglutinines fredes que apareixen al plasma en quantitats relativament elevades en el curs de certs estats patològics, la determinació de les quals és un mètode per a diagnosticar-los; i les aglutinines que apareixen específicament en el curs d’una infecció, les quals només aglutinen els gèrmens que l’han provocada, i també són eficaces auxiliars a l’hora de diagnosticar.
f
Biologia