i aiguardent | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

aiguardent

substantiu masculím
Alimentació
indústries de la destil·lació, begudes destil·lades destil·l
Beguda obtinguda per destil·lació de líquids procedents de la fermentació alcohòlica de diverses matèries hidrocarbonades naturals.

D’entre aquestes matèries cal esmentar: la canya de sucre (rom), les cireres (Kirsch), les prunes (sliwowitz), les peres ( williams i perry ), malta i ordi (whisky), pomes (calvados), vi (brandi i conyac), brisa (grappa, oruxo, marc de xampany, etc), arròs (àrac) i atzavara (tequila). Cada cultura agrària ha desenvolupat històricament el destil·lat corresponent a la font fermentable de què disposa. La destil·lació, tradicionalment discontínua, pot fer-se avui per procediments continus, i s’obté en general un destil·lat de 65°-70° alcohòlics, conegut també com a ‘holandès’. La selecció de la primera matèria i el procés de producció són factors fonamentals de la qualitat del producte final. Alguns tipus d’aiguardent, com el brandi, el conyac i el whisky , necessiten envellir en recipients de roure, dels quals van dissolent la matèria colorant (tanins) i altres components; els recipients cal que hagin estat usats, ja que els nous cedeixen massa color i taní. L’envelliment dóna el cos, el color, el gust i el tast característics. Alguns aiguardents (com el whisky ) es filtren a través de carbó o torba; d’altres aconsegueixen el seu tast peculiar per redestil·lació d’un aiguardent previ que ha estat macerat amb herbes o fruites, com la ginebra o gin. Normalment, abans de l’envasament final s’ajusta la concentració alcohòlica, de 40°-45° per dilució amb aigua destil·lada o aigua de pluja. Els aiguardents industrials (més pròpiament alcohols industrials) són obtinguts de grans, patates, bleda-raves, etc; per a destinar-los a consum de boca són mesclats amb aiguardent de vi o de fruita a fi de millorar-ne el gust i l’aroma i rebaixar-ne la graduació alcohòlica.

Col·laboració: 
RCB / VXi
Llegir més...