i aiguatinta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

aiguatinta

substantiu femeníf
gravat grav
Variant de la tècnica de gravar a l’aiguafort.

Consisteix a fer el buit al metall a base de taques o masses aconseguides per l’acció de l’àcid. Hom desengreixa la planxa i la cobreix d’una capa de pols de resina (colofònia) que s’hi adhereix mitjançant l’escalfor. Així es formen uns grans inatacables per l’àcid i resten, només, els intersticis atacables per l’acció de l’àcid. Cal preservar amb vernís les parts on hom vulgui blancs i la part posterior de la planxa per tal d’evitar l’acció de l’àcid, així com aquelles parts que ja són suficientment atacades; d’aquesta manera és obtinguda una gamma variada de tons grisos i negres.

Llegir més...