El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real. La població total aimara és aproximadament d’uns 600.000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia. Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1.830 i els 4.270 m.
En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica. Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro; la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú (1542). Durant aquest període, els aimares foren intensivament aculturats, sobretot en llur cultura material i en llur organització religiosa. Actualment, s’integren molt ràpidament a les cultures nacionals boliviana i peruana.
Es dediquen fonamentalment a l’agricultura, a la pesca i a la caça. Viuen formant petites poblacions centrades en una plaça on celebren les festes i els mercats. Vesteixen d’una forma i d’un estil mestissats hispanoindígenes. Fabriquen embarcacions per creuar el llac i tenen indústries de pelleteria, de corderia, de ceràmica, de la pedra i tèxtil, fustera i metal·lúrgica. Són molt afeccionats al comerç, el qual practiquen en petita escala i a base d’intercanvis.
La unitat social bàsica és l'ayllu (unitat social i geogràfica constituïda per famílies residents a la mateixa localitat i regida per un alcalde). La propietat més estimada és la terra de conreu, tradicionalment vinculada a cada ayllu. Tota la forma de vida dels aimares està influïda per la superstició, l’endevinació i les pràctiques màgiques. D’altra banda, els mòbils estètics predominants es manifesten en la dansa i en les arts tèxtils. Quant a la religió, fonamentalment són catòlics, però el seu món conceptual està impregnat de creences en esperits sobrenaturals, que classifiquen en bons i dolents segons llurs qualitats positives.