En cas d’ajeure's durant la fase herbàcia, la floració s’esdevé en condicions defectuoses; si l’accident té lloc passada la fecundació de les flors, la granada s’esdevé anormalment i com a conseqüència els grans resten petits i mal conformats. En qualsevol cas la sega o la recol·lecció resulten dificultoses. Les causes que provoquen l’ajagut poden ésser: desequilibris nutritius, sembres excessivament espesses, pluges persistents i vents. Un excés de nitrogen al terreny en relació amb el fòsfor i el potassi comporta un gran creixement dels cereals, però llurs teixits són dèbils i predisposats a l’ajagut. Als sembrats massa espessos les tiges creixen molt en alçada, però insuficientment en gruix, i es vinclen amb facilitat. Les accions mecàniques del vent o de la pluja poden ajeure els cereals, sobretot en aquells casos en què, per excessiva humitat, temperatura elevada, manca de llum i d’aire, la planta ha perdut rigidesa. Per tal d’impedir l’ajagut en la mesura possible, cal aplicar degudament els adobs sense trencar l’equilibri entre el nitrogen i el fòsfor, evitar excessos d’humitat i sembrar amb densitat adequada. Ha estat demostrat que els adobs fosfatats contribueixen a la rigidesa de la tija i fan la vinclada més difícil. Hom admet que la dosi de fòsfor ha de doblar la de nitrogen. La investigació genètica per a l’obtenció de noves varietats de cereals té present el factor resistència a l’ajagut i hom disposa d’un bon nombre de varietats que presenten en grau estimable aquesta característica.
m
Agronomia