Rep aquest nom només quan és de color blanc pur. Com a material escultòric, ha estat molt utilitzat en totes les èpoques perquè és fàcil de treballar i perquè resulta molt vistent. La seva utilització és característica d’uns tallers anglesos de les regions de Nottingham, de York i de Londres (de mitjan s. XIV a la darreria del XV). Llur producció (relleus policromats d’uns 30-50 cm i petites imatges) fou objecte d’un intens comerç per tota la Gran Bretanya i pel continent.
Escultura d’alabastre, obra de Guglielmo Pugi (1890)
A Catalunya, les pedreres de Beuda (Garrotxa) i les de Sarral (Conca de Barberà) permeteren una escola escultòrica per terres de Girona (s. XIV), continuada per Antoni Canet, Pere Oller, Pere Joan i d’altres, escola que aconseguí apreciables obres amb aquest material. A causa de la seva translucidesa, l’alabastre, tallat en fines plaques, fou utilitzat, en lloc de vidres, a moltes finestres romàniques.