alberga

albergatge, 

f

Història del dret

Dret que tenia el sobirà o senyor d’allotjar-se (amb el seu acompanyament o seguici) a la casa d’un vassall, en un monestir, etc., per un nombre determinat de dies, o de cobrar l’import equivalent de les despeses que ocasionaria l’esmentat allotjament.

Fou conegut també com a freda, mansionaticum o parata. Diversos monestirs catalans reberen privilegis reials d’exempció de l’alberga. Quant als senyors territorials, aquest dret fou abolit al Principat per Ferran II per la sentència de Guadalupe, el 1486.