Fou conegut sobretot als regnes de Castella i de Lleó; més tard, a la corona de Catalunya-Aragó i a Navarra. Alfons XI de Castella la implantà a favor del fisc a les corts de Burgos de l’any 1342, bé que en documents del segle XI es troba ja com a arbitri de senyors i municipis i com a tribut transitori a la corona. El seu import sofrí variacions segons els llocs i les èpoques; afectava només les vendes de béns immobles, mobles i semovents; fou aplicat després a les permutes i el 1832 i el 1835 s’estengué a les transmissions i constitucions de censos i a les insolutumdacions.
Des de les reformes tributàries del segle XIX és anomenada impost sobre drets reals o sobre transmissions de béns.