i alcoholisme | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

alcoholisme

substantiu masculím
Medicina
patologia pat
Estat de l’organisme consecutiu a la ingestió excessiva de begudes alcohòliques.

Aquest terme inclou dues manifestacions de l’acció de l’alcohol a l’organisme: l’alcoholisme com a malaltia recidivant crònica, caracteritzada per una dependència física i psíquica de l’alcohol; i l’alcoholisme com a problema social, determinat pel consum exagerat d’alcohol. Cal diferenciar també la intoxicació alcohòlica aguda (o alcoholisme agut) del veritable alcoholisme, el crònic. Pel que fa a la intoxicació alcohòlica aguda (o embriaguesa o alcoholisme agut), és el quadre que apareix després de la ingestió d’una quantitat excessiva d’alcohol, que serà baixa en l’individu no acostumat a beure i alta en el bevedor. Les seves característiques depenen sempre de la dosi ingerida, però palesa inicialment una fase d’excitació psicomotora amb eufòria i pèrdua de les inhibicions i repressions socials; posteriorment, apareixen trastorns del to i la coordinació motora, dificultat per a l’articulació del llenguatge o disàrtria i s’acompanya de reaccions vegetatives com nàusees i vòmits. Més endavant pot aparèixer un endormiscament progressiu i, de vegades, arribar al coma i fins i tot a la mort per aturada respiratòria si la dosi ingerida ha estat prou important. Pel que fa a l'alcoholisme crònic, caracteritzat per la ingestió continuada d’alcohol, és inicialment compatible amb una vida social i laboral normals encara que apareguin progressivament trastorns conductuals que posteriorment s’agreugen per trastorns físics. El conjunt de manifestacions patològiques secundàries de l’alcohol és ben aparent entre els cinc i deu anys posteriors a l’inici de la malaltia. Així, a més de les alteracions socials, laborals i familiars que ocasiona aquesta drogoaddicció, poden aparèixer alteracions orgàniques múltiples, principalment al sistema nerviós i al fetge, però també en l’àmbit gastrointestinal, pancreàtic, cardiocirculatori, hematològic, metabòlic, etc. La dependència física de l’alcohol es manifesta per la síndrome d’abstinència, originada per la interrupció de la ingestió, d’intensitat i gravetat variables, que pot anar des del tremolor i la intranquil·litat psicomotora fins a l’anomenat delirium tremens. La supressió de l’hàbit alcohòlic és possible a partir d’un tractament mèdic, per psicoteràpia (correcció de les motivacions psicològiques personals i modificació de les condicions familiars, socials o de treball que impulsen o faciliten la beguda).

Alcoholisme i legislació

Les mesures legislatives adoptades per tal de lluitar contra l’alcoholisme són diverses: prohibició de la venda de begudes alcohòliques (diversos estats dels EUA, països nòrdics europeus, i d’altres), prohibició de l’entrada de menors d’edat en establiments que forneixen begudes alcohòliques, penalització de l’embriaguesa pública com a delicte (França, la Gran Bretanya, Àustria, etc.), internament en establiments especials dels que delinqueixen en estat d’embriaguesa, per tal de rebre tractaments curatius de rehabilitació (Anglaterra, Noruega, Suïssa, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia, Polònia, Uruguai, Equador, etc.), i també internament dels alcoholitzats, encara que no delinqueixin, com a mesura de seguretat a Itàlia i altres països. La legislació espanyola considera delicte l’embriaguesa, si és motiu de pertorbació o escàndol, i la venda, en establiments públics, de begudes a menors de 16 anys. En l’aspecte individual, l’estat d’alcoholitzat pot provocar disminució de la responsabilitat penal (malaltia mental).

Col·laboració: 
ABG
Llegir més...