Al final del s. XVI ja era considerat antic; els s. XVII i XVIII entrà a formar part de la suite instrumental (clavecí, orquestra, violí, llaüt) com a primera peça després d’un eventual preludi, o bé, menys sovint, entre d’altres danses, tot fent un contrast rítmic amb la precedent i amb la consegüent. En l’evolució de la suite devers la sonata (s. XVIII), el lloc de l’alemanda fou ocupat per l' allegro inicial, que conservà el temps moderat.
f
Música