Tota la planta, però sobretot el bulb, conté al·liïna i al·licina, substàncies d’olor al·liàcia característica. Són varietats importants l’all blanc comú, d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’all rosa primerenc, que hom recull i consumeix tendre, i l’all roig, molt productiu. Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor. Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis; es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs. Es propaga per sembra de llavors o per plantació de cabeces o grans. L’all és emprat com a condiment en moltíssims plats, als quals dóna una aroma peculiar i un gust característic.
m
Botànica
Agronomia
all
© Fototeca.cat
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.