al·leluia

m
Música
Bíblia

Exclamació, d’origen hebreu, que significa ‘lloeu Jahvè’ i que expressa joia i agraïment.

A l’Antic Testament apareix sobretot als Salms i al Llibre de Tobit ; en el Nou Testament, a l' Apocalipsi . Entrà en la litúrgia cristiana, sobretot com a resposta cantada a versets de salm. En la litúrgia romana, aquest cant és suprimit durant la quaresma, mentre que és cantat amb més freqüència durant el temps pasqual. En els ritus orientals no és mai omès. En el cant gregorià, en el cant de l’al·leluia a la missa, la melodia, relativament senzilla, és seguida d’un jubilus o vocalització sobre la darrera vocal ( a ). Diverses obres de concert contenen temes sobre l’al·leluia (Händel, Haydn, Casals).