al·losteria

f
Biologia

Propietat de certs enzims consistent a incrementar o a aturar la reacció en què actuen, per mitjà de la unió d’una molècula (diferent del substrat) en un punt ( centre al·lostèric ) distant del centre actiu.

Aquesta unió canvia les propietats de l’enzim modificant la seva cinètica. És per tant un mecanisme de regulació enzimàtica tendent a economitzar les despeses d’energia per a síntesis orgàniques i també assegurar una determinada concentració mínima dels productes de la reacció.