També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals. En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc; d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política. Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s. XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris. Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses
(1764-1833); a Alemanya, els almanacs satiricoliteraris de Goethe i Schiller; i a la península Ibèrica, per influència anglesa, els piscatores
de Torres Villarroel. Els almanacs es desenvoluparen i prengueren volada durant el s. XIX i han arribat fins als nostres dies. A les terres catalanes es conserva, de l’edat mitjana, dins una miscel·lània del s. XV, un Almanac perpetual
, de primitiu origen àrab, i també unes taules astronòmiques en text hebreu, llatí i català, compostes el 1359 per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós, el qual, en el proemi, parla en primera persona. Amb la difusió de la impremta, els almanacs passaren a ésser calculats per a períodes limitats, fins a esdevenir anuals. El Lunari
de Bernat de Granollachs, per exemple, editat per primera vegada vers el 1485, donà lloc a moltes derivacions, algunes de les quals obtingueren una gran popularitat. El de més anomenada fou el Lunario o repertorio de los tiempos
, editat en castellà a València el 1553 i en versió catalana, a Barcelona, el 1557, de Victorano Zaragozano —el nom del qual esdevingué l’apel·latiu que designava el gènere— i que tingué moltes refoses. No fou, però, fins avançat el s. XIX que començaren a proliferar els almanacs literaris, bé independents, bé, sobretot a partir de la Restauració, a l’ombra dels principals setmanaris i d’alguns diaris. Entre els de caràcter no literari convé recordar l’aparició, el 1856, sota el patrocini de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, del Calendari del Pagès
, que tractà temes agrícoles, i, a imitació seva, a partir del 1861, del Calendari dels Pagesos
. Ambdós es feren famosos per la difusió que obtingueren i continuen sortint encara. Entre els estrictament literaris cal destacar, entre d’altres, a Palma, l' Almanac Balear
(1861-91), bilingüe, creat per la redacció del diari El Museo Balear
; a Barcelona, el Calendari Català
(1864-81), creat per Francesc Pelagi Briz; a València. Lo Rat-Penat. Calendari Llemosí
(1874-1883), fundat per Constantí Llombart; l' Almanac modernista
(1895), creat a Alcover per Cosme Vidal (Josep Aladern); i l'Almanac dels Noucentistes (1911), expressió, aquest darrer, dels moviments del seu nom. Després del 1939, i en ésser represes les activitats editorials en català, l’aparició d’algun almanac intentà de suplir la migradesa d’una premsa autòctona. Fou el cas, per exemple, dels Cap d’any
(1956-64), editats a Palma per la Biblioteca Raixa, i els quatre volums apareguts d' El llibre de tothom
(Barcelona, 1962-65) sota la direcció, principalment, de Joan Oliver.
m
Literatura
Almanac de la casa 'Henrich i Companyia', de Barcelona, el 1892
© Fototeca.cat