i almoina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

almoina

substantiu femeníf
Història
història hist
Institució de beneficència de diversos bisbats, que arrenca de l’edat mitjana.

A Barcelona, aquesta institució, anomenada Pia Almoina, començà al s XI. El bisbe Arnau de Gurb i el capítol de la catedral li donaren forma jurídica; nomenaren dos canonges per tal d’administrar i de regir aquesta institució, l’edifici de la qual era contigu a la catedral. El papa Honori III n'aprovà la fundació el 1217. Aquesta institució barcelonina, dedicada a procurar ajut a pobres i a malalts i a donar algunes subvencions a estudiants, fou tan popular que moltes famílies li deixaren considerables rendes. Assolí una gran esplendor al s XV. Amb la persistència de les guerres i la crisi econòmica del s XVIII la institució entrà en decadència, fins que s’extingí totalment amb les lleis de la desamortització (s XIX). És considerable el seu arxiu, que es troba, en gran part, a l’arxiu capitular de la catedral de Barcelona. També a València, el 1288, hom havia destinat una casa per a donar menjar a un cert nombre de pobres. El bisbe Ramon Pont organitzà aquesta institució (1303, 1305, 1308) i d’aleshores prové el nom de la Casa de l’Almoina; fundà, a més, quatre beneficis per a administrar-la. El primer capellà que ocupà el càrrec de prepòsit de la casa fou Mateu Conesa, i per això a València és anomenada l’Almoina d’En Conesa. Hom troba institucions semblants en d’altres bisbats com Girona i Mallorca.

Col·laboració: 
JGa
Llegir més...