A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l'alzina de fulla llarga (Q. ilex, subespècie ilex), de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc; a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l'alzina de fulla curta o carrasca (Q. ilex, subespècie rotundifolia), de fulles amplament el·líptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home.
L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a les planes i muntanyes de la terra baixa, on s’erigeix en l’element dominant de la comunitat anomenada alzinar.
Troncs d’alzines
© Xevi Varela
La fusta de l’alzina, molt dura, és emprada en fusteria (eines agrícoles, rodes de carro, etc.), en l’obtenció de carbó i de productes químics (destil·lació). De l’escorça hom extreu tanins, d’interès en adoberia. Sovint, hom cultiva l’alzina, també, com a arbre ornamental.